L’Imma, l’Albert i la Cora ara són masoveres.
Estan fent que Cal Celestino vell, al Palau d’Anglesola, ara sigui un lloc per projectar-hi i no del que patir per si cau.
I a fe de món que hi projecten!
I no només en les quatre parets d’aquesta casa entre mitgeres.
Projecten a la llar d’infants del poble.
Projecten al campanar del poble, on admiren el repic de campanes.
Projecten a la penya blaugrana palauenca.
Projecten a les tardes tòrrides, refrescant-se a les piscines.
I a la gent del Palau ja li sembla sentir la flaire del forn que elles han projectat als baixos de Cal Celestino.
Per això el poble està content, tant que els porten tomàquets de l’hort i ous de les gallines. Perquè als pobles, de suport mutu i cures se n’han fet sempre i hom sap que són recíproques.
